Curepto, 27 de maig de 2013

Ahir 26, va ser el darrer diumenge que anàrem a la missa del poble. Ja comences de ben de bo els acomiadaments. Poc a poc les activitats van acabant, una darrere l’altra.Però la setmana va començar amb bon peu. Una setmana on la climatologia ens va tornar a sorprendre amb diens assolellats i d’altres ennuvolats. Un poc de tot.

La setmana tenia un dia festiu, el dimarts, i no i havia feina. Varem aprofitar per descansar i adreçar coses de la casa. La rentadora ja no ens funciona i ja hi ha molta roba per rentar, acaramullada esperant el seu torn. El problema és que no s’arriba aixugar.

El dimarts die 21, dia festiu, es celebrava una de les dates més importants i emblemàtiques de Xile. Es commemora l’enfrontament naval del 21 de maig de 1879 a la badia de Iquique entre Xile i Perú. Discursos de les autoritats, desfilades militar, menjars i begudes típiques, balls de cueca… per celebrar una festa d’exaltació patriòtica, encara que aquí no es va notar gens.

Durant la setmana els nostres alumnes tant a la residència com a l’Hospital ha continuat les seves tasques. A l’Hospital, els de Farmàcia, com durant les tres setmanes abans, han fet una bona feina. Dos dies a la setmana, el dimarts i els dijous, són els més estressants. Són els dies on acudeixen tots els malalts crònics de la zona a recollir els seus medicaments. Són moltes persones i moltes hores de dispensació de medicaments, explicacions i indicacions…no és gens fàcil quan moltes d’aquestes persones t’entenen amb dificultat i porten un descontrol gros amb els seus medicaments.

La resta d’hores i de dies toca embassar medicaments, controlar caducitats, portar al dia les fitxes dels pacients, ordenar farmàcia, preparar les comandes que arriben d’urgències, etc… Tot això, l’ajuda que reben del personal de l’Hospital és immensa, i l’acollida que han rebut fenomenal. Visitar els malalts residents i urgències també ha sigut una experiència interesant, així com fer la visita domiciliària, on s’aprèn del contacte directe amb el pacient i la seva realitat.

La sortida d’aquesta setmana ens ha portat a la zona de Vichuquén al nord de la costa maulina. Un petit poble d’arquitectura colonial on es conserven les formes tradicionals amb llarg passadissos, façanes continues, murs d’adob i sostres de teules. A part del seu museu històric va ser interesant visitar els artesans i les famoses ceràmiques de Vichuquén, confeccionades d’argila blanca i obres de fusta i teixits. La parròquia de Nostra Senyora del Carme és de l’any 1580.

La zona més natural de la visita, per fauna i vegetació, fou la visita al Llac Vichuquén. Un espai natural juntament amb l’aiguamoll Los Coipos, on hi ha la llacuna Tilicura. Lloc on es poden veure coipos (llúdrigues rosegadores), cignes de coll negre, tagües (pareguts als porcs senglars) i tenques (un tipus de peix). Una excursió molt ecològica.

El dissabte, a Curepto, es va celebrar la festa del vi. A la plaça d’armes instal·laren un escenari on hi va haver musica típica en directe, presentació dels concursants vitivinícoles de la zona, lliurament dels premis i proclamació de la reina del vi 2013. Tot una tarda d’animació acompanyada dels bons vins de la zona i dels plats gastronòmics més típics.

Bé, una bona experiència que ens fa créixer en la feina i en el coneixement d’altres llocs i cultures.

Seguim units en La Salle

Només ens queda una darrera setmana.

“Los españolitos” de Curepto