— T’acostumes a sentir que no tenen pare ni mare, i t’adones que necessiten que tu escoltis la història de la seva vida, encara que la puguin repetir-la moltes vegades.

— He estimat. He estimat a la gent d’allí. Els he apreciat.

— Compartir amb la gent d’allí. És el que més valoro i més he aprés.

— En Projecte Obert em va impactar molt el comentari d’un jove: “Tots els que veniu dieu que s’ho passeu bé, però no torneu”. Em va arribar al cor. Vull tornar.

— He aprés a encaixar millor el sofriment. He despertat sentiments… i veig que viure no és tan sols sobreviure.

Preparar aquesta valoració, convidar-vos a escoltar la cançó (la lletra la trobam al final) m’ha fet pensar. Se podria dir que m’ha remogut els sentiments. M’han vengut records i vivències que no recordava, que no tenia presents.
Una experiència així, com és la que viu un cooperant, ja sigui al tercer o al quart món, és un no res de la nostra vida, però, és un moment, que te canvia, que te fa veure les coses d’un altre manera, canvia les teves preferències, que abans eren vitals i després es converteixen en coses secundàries. Te fa sentir i apreciar, te fa ser perceptiu, creatiu, observador, comprensiu… Se prodria dir que descobreixes coses de tu mateix que no coneixies.
També m’ha vengut al cap el moment de l’acomiadament, és un moment molt dur. I que voltros encara teniu molt recent. Sembla que el cor i l’ànima se’t buidin, però en realitat te’n vas ple; tan ple que no ets capaç d’assimilar-ho fins passat un temps.
Com diu la cançó, ajuda pensar que el sol segueix brillant encara que no el vegis.

Aquesta vivència es torna en un moment transcendental en la nostra vida. Ara voldriem que escolteu la cançó i ens conteu quin moment viscut en el transcurs del projecte, ha estat transcendental per voltros.

vivir o escapar (Escapar, Amaral)

http://www.youtube.com/watch?v=cEXY3zFe6EQ&feature=related

Es el principio y el fin.
Así me siento yo

Abre las puertas de la percepción
Usa el poder de tu imaginación
Aunque no puedes mirar hacia el sol
sabes que sigue brillando

Piensa en las cosas que te hacen sentir
cada segundo vivir o escapar
este momento y la gente al pasar
sientes por dentro que todos se van

Desde el principio al fin,
sólo quisimos vivir
¿por qué es tan difícil creer
que no habrá un mañana jamás?

Abre las puertas de la percepción
usa el poder de tu imaginación
aunque no puedes mirar hacia el sol
sabes que sigue brillando.

Piensa en las cosas que te hacen sentir
cada segundo vivir o escapar
este momento y la gente al pasar
sientes por dentro que todos se van
hacia el sol… hacia el sol…

Abre las puertas de la percepción
usa el poder de tu imaginación
aunque no puedas mirar hacia el sol
sabes que sigue brillando por ti
piensa en las cosas que te hacen sentir
cada segundo vivir o escapar
este momento y la gente al pasar.

Sientes por dentro que todos se van.
Sientes por dentro que todos se van.
Sientes por dentro que todos se van.
Sientes muy dentro que todos se van
Sientes por dentro que todos se van…

Cadascú de nosaltres té cuatre pans i dos peixos. Si els vols compartir, si tots els compartim, en hi ha de sobres… Qué fas amb els teus pans i peixos?

Primera multiplicació dels pans. Mt 14, 13-21
(Mc 6,32-44; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)

Quan Jesús va rebre la notícia, se n’anà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.
Arribat el capvespre, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar.
Però Jesús els respongué:
—No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
—Aquí només tenim cinc pans i dos peixos.
Ell els digué:
—Porteu-me’ls aquí.
Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. Els qui n’havien menjat eren uns cinc mil homes, a més de les dones i les criatures.